Les escoles de la Garrotxa

Desprès de la destitució d’Isabel II, el nou govern aprova un decret on, a l’apartat cinquè, s’especifica que els religiosos i les religioses no poden exercir de mestres en una escola pública si no han superat unes oposicions. A partir del mes de desembre de 1868 i en compliment d’aquest decret, a les terres gironines, es comencen a cessar tots els capellans i monges que ocupaven les places de mestre públics. Tots, independentment de si havien fet oposicions com si havien aconseguit el lloc a dit. La destitució s’havia de fer efectiva a partir del moment que arribés el substitut o substituta. El decret també ordena als funcionaris públics haver de jurar la Constitució, que potser era massa laica pel gust dels representants de l’Església. Els capellans i monjos van acceptar la llei. Les religioses no van acatar les ordres amb resignació. Els ajuntaments de les viles d’Arbúcies i Besalú eleven cartes de protesta a les autoritats de Madrid que assenyalen el no compliment, per part...

Llibres escolars Els llibres d’escola eren utilitzats per tota la mainada indistintament del seu sexe. L’estat, igual que en l’actualitat, donava unes directrius bàsiques iguales per tot el territori, i eren els mestres els que decidien quins llibres volien utilitzar a les aules. Molts mestres ideen i publiquen els seus propis llibres que, en alguns casos, tenen força èxit entre els seus companys. Hi ha, però, una assignatura que els nens no fan –labores del hogar– i que no té cap llibre de referència per guiar a les mestres: un tractat de tall i confecció. A la biblioteca nacional hi ha molts llibres sobre aquesta temàtica, alguns de molt antics, altres més moderns que tenen una cosa en comú, tots estan escrits per homes. Bé, com a mínim fins a finals del segle XIX, quan les dones s’atreveixen a escriure sobre un art que, segons la tradició de segles, és pròpia del sexe femení. El primer tractar de tall i confecció que hi ha al catàleg de la biblioteca nacional escrit...

Els sous del Mestres (2) L’1 de maig de 1875 el Boletín de primera enseñanza   publica una sèrie de breus en que s’esmenta la precarietat amb la que viuen els mestres de la província. Reconeix que acaben de sortir d’una guerra (la tercera guerra carlina) i que mentre aquesta va durar no es va obligar als pobles a pagar el deute pero una vez restablecida la paz, solo puede atribuirse esta falta a los que estando facultados no aplican los medios que están a su alcance. El redactor de la nota admet que el govern ha disposat que es pagui amb la mateixa celeritat que qualsevol altre despesa però, el governador de la província  a juzgar por los resultados y por su profundo silencio, lo mira con la mayor indiferencia.  El problema no tenia fàcil solució. A la província no hi ha autoritat que duri, en aquesta època hi van haver cinc governadors civils en sis mesos. Els alcaldes realment fan i desfan segons els seus interesos. La redacció de la revista ha rebut una cart...