Entre revolucions i guerres (1)

Desprès de la destitució d’Isabel II, el nou govern aprova un decret on, a l’apartat cinquè, s’especifica que els religiosos i les religioses no poden exercir de mestres en una escola pública si no han superat unes oposicions.

A partir del mes de desembre de 1868 i en compliment d’aquest decret, a les terres gironines, es comencen a cessar tots els capellans i monges que ocupaven les places de mestre públics. Tots, independentment de si havien fet oposicions com si havien aconseguit el lloc a dit. La destitució s’havia de fer efectiva a partir del moment que arribés el substitut o substituta. El decret també ordena als funcionaris públics haver de jurar la Constitució, que potser era massa laica pel gust dels representants de l’Església. Els capellans i monjos van acceptar la llei. Les religioses no van acatar les ordres amb resignació.

Els ajuntaments de les viles d’Arbúcies i Besalú eleven cartes de protesta a les autoritats de Madrid que assenyalen el no compliment, per part de la junta provincial, del decret en el punt que fa referència a haver superat les oposicions. Les cartes van acompanyades de la petició de mantenir les mestres de les juntes locals, els ajuntaments i les signatures dels pares de les alumnes.

Desprès de considerar ambdós casos la Junta Central resolt mantenir en els seus llocs a les dues religioses. Així, el 5 de març de 1869, sor Josefa Berenguer i sor Teresa Mirambell són reposades al seus respectius llocs de treball, Arbúcies i Besalú.

Sor Josefa Ballús, mestra de Montagut, que no té el suport del consistori, opta per una altra via en el moment de reclamar la seva plaça de mestra. Escriu una petició a la junta provincial de Girona on argumenta que va accedir a l’escola de Montagut mitjançant unes oposicions convocades l’any 1859. Que en el moment d’aplicar-se el decret ella ja havia demanat se li acceptés la renúncia als seus vots, és a dir, tornava a ser seglar, alhora que adjunta una còpia del document per demostrar que no hi havia cap impediment per conservar el càrrec.

Aquesta junta provincial no és partidària de mantenir les religioses a l’ensenyament  i li contesten que “no podía tenerse la consideración que suplicaba, por cuanto la plaza que desempeñaba había sido comprendida entre las que habían de darse en virtud de las últimas oposiciones”.

La mestra replica en una nova missiva que la plaça no havia estat anunciada junt amb les altres, sinó que la convocatòria l’havien fet a posteriori, i que ella se’n havia assabentat el dia 30 d’abril quan l’alcalde li va anunciar l’arribada de la seva substituta. Finalitza la nota, demanant a les autoritats que li tornin la plaça que havia guanyat per virtut d’una oposició de la mateixa manera que les havien retornar a les religioses d’Arbúcies i Besalú.

La resposta que li va enviar la junta provincial no va ser suau: “Verdad es que solicitó la monja de Montagut á esta junta manifestando que la plaza le pertenecía y que para conservarla se quitaría el hábito religioso, estratagema que no podía admitir la Junta, ya porque la providencia tomada no era con relación al traje y sí a la persona o ente religioso, ya porque en solicitud anterior había negado que tuviera al carácter, viniendo luego confesado que se quitaría el hábito de religiosa terciaria de santo Domingo, ya porque cuando tomó la resolución de secularizarse, según ella dice y esta corporación se resiste a creer, sabiendo que pertenece a una clase de gente que admiten todos los medios ilícitos para llegar al fin que se proponen, estaba ya propuesta la maestra que debía ocupar aquella plaza en virtud de oposición, y ya porque el ayuntamiento de aquel pueblo, su gran mayoría de vecinos y el cura párroco deseaban fuera relevada la monja por otra profesora laica apta y capaz para desarrollar la enseñanza abandonada por la incapacidad o incuria de la hermana terciaria de santo Domingo”.

L’entossudiment de la mestra de Montagut complica la vida a les religioses de Arbúcies i Besalú. Ara han de jurar la Constitució, cosa que fan sense cap problema. Teresa Mirambell, però, assessorada pel capellà de Besalú, signa, durant el mes de setembre de 1869, un document sobre la unitat del catolicisme que és contrari a la Constitució. A finals d’any, l’ajuntament la crida a donar explicacions que, finalment, no convencen als regidors que la tornen a suspendre de feina. Passats uns dies, el consistori demana als mestres de la vila que vagin a l’ajuntament a jurar la Constitució. Ambdós juren sense cap problema, però a l’alcalde no troba pertinent la fórmula que utilitza sor Mirambell “si juro en todo lo que no se oponga a la ley de Dios y la Iglesia” i li manté la suspensió. El 20 d’abril de 1870 es crida, per tercera vegada, a la mestra per jurar la Constitució  però quan ella diu “que cumpliendo lo que tiene prevenido su suspensión no puede prestar el juramento a que se le invita” se la cessa definitivament i es demana la junta que convoqui oposicions.