Les escoles de la Garrotxa

La reacció dels pedagogs catalans a la imposició de la llengua castellana a les escoles fou la de defensar que la llengua escolar dels primers anys havia de ser la de l'infant, el català. No ho van fer per amor a la llengua catalana, amb honroses excepcions, ho van fer per comoditat: era més fàcil ensenyar el castellà si s'introduïa de mica en mica.  Per això la primera solució que es va proposar fou escriure una gramàtica amb vocabularis en ambdós idiomes per què l'infant relacionés el seu idioma amb el que l'imposaven. Aquest mètode, però, no fou acceptat pel govern de Madrid. Entre els arguments que els pedagogs catalans van utilitzar per fer entendre el seu punt de vista n'hi ha un que encara avui l'emprem: "és com si a un noi castellà se l'eduqués en francès". Però, com tots sabeu, ni abans ni ara ha estat considerat un argument vàlid. La voluntat era (i encara és) uniformitzar l'Estat, on el català, el basc i el gallec no hi tenien ca...

El Boletín oficial de la Provincia de Girona es va començar a publicar el 24 de maig de 1834. En aquest primer número es publica la reorganització territorial que es va aprovar el 21 d’abril de 1834. Així la província de Girona queda dividida en sis partits judicials, Figueres, Girona, La Bisbal, Olot, Ribes i Santa Coloma de Farners. La instrucció publica apareix en el segon número. S'informa de la formació de la Junta superior de escoles, segons disposa l’article 137 del reglament de 1825, composen la junta el senyor José Marcos de Sayz, Corregidor de Girona i governador militar i polític interí, el canonge de la col·legiata de Sant Feliu Narcís Xifreu, els mestres de primeres lletres Josep Nató i Antoni Soler, i el vocal secretari Francisco González. Continua el Boletín deixant “perles per l’educació” dels infants, quan publica, per primera vegada, una  Real orden  que recomana a totes les cases d’instrucció primària l’art d’escriure amb lletra bastarda espanyo...

El castellà es va fer obligatori a les terres de Catalunya a partir de 1714, però que fos obligatori no vol dir que, per art de màgia, d’avui per demà, tothom el sabés parlar. És més, les repeticions constants de la prohibició indiquen que els catalans no volien deixar de parlar la seva estimada llengua. La Cèdula Reial de 1768 obliga a l’ús exclusiu del castellà a la vida pública i a les escoles. L’església, fidel complidora de les ordenances borbòniques, mana que l’ensenyament del catecisme sigui en castellà i que els llibres parroquials s’escriguin en aquest idioma. El nou estat, nacut després de la Guerra de Successió, no va tenir cura de l’educació  dels seus habitants. No era un dels deures del govern! I mentre en altres països l’ensenyament es generalitza, aquí hem d’esperar fins el 1821 perquè s’aprovi algun pla d’estudis (Plan Quintana) que organitzi l’educació dels infants. Pla que per altre banda no es va aplicar! Tots els plans d’estudi que seguiren aquest pr...

Els mestres es queixen des dels inicis de la implantació de la instrucció primària de cobrar tard i malament. Les queixes que comencen a l’any 1838, arriben finalment al govern que el 23 de setembre de 1847 aprova un Real Decret que regula la forma de pagament. En el preàmbul del Real Decret es fa referència a la llei de 1836 que havia estipulat un sou mínim de 1.100 rs. Els autors de la llei mai s’havien pensat que els ajuntaments es prenguessin el text de la llei de forma literal i que els mestres cobressin aquesta miserable quantitat.  El ministre de torn reconeix que hi ha països que inclouen una partida per pagar els sous dels mestres en els pressupostos estatals, però que a España això no es possible “ la carga que de pronto echaría sobre la nación no podría sostenerse ” i, per tant, qui ha de pagar són els municipis. El Real Decret de 1847 estipula un sou de 2.000 rs., als pobles que tenen de 100 a 400 veïns. De 3.00 rs., als que tenen de 400 a 1.000 veïns. De 4.000...

Les mestres no es volien quedar en els pobles que posaven massa dificultats per exercir el magisteri. Aquest entrebancs sorgien de les relacions home-dona inherents a l’època, de l’actitud paternalista dels homes vers les dones, que quan no les entenien o no feien el que ells suggerien es tornaven grollers i despectius. La feina de les dones és menystinguda de tal manera que a les actes dels plens no figura mai el nom de la mestra. A l’arxiu de la Vall d’en Bas es custodia la documentació de l’ajuntament de Joanetes, actes, correspondència, censos... Hi ha una còpia d’una carta (1887) signada pel secretari on explica que retorna el títol de nomenament de mestra amb el certificat de possessió, no a la interessada Carolina Ferrusola Estartús, sinó al seu pare, Francesc Ferrusola mestre de Sant Privat d’en Bas. El secretari diu, com qui no vol, que ha parlat amb la junta local i alguns pares de família, i que tots estan conformes a no tenir mestra per evitar una despesa a l’aju...

La historia de l’educació de les dones és curta però intensa. Oficialment s’inicia l’any 1857, quan el govern dicta una llei que obliga a dur tota la mainada a l’escola. Abans de publicar-se la llei, però, les algunes dones també podien rebre una certa educació en unes institucions privades anomenades costures . Fer complir la llei de 1857 no va ser fàcil, en alguns pobles es van haver d’esperar fins a seixanta-sis anys. Explicar aquesta història es plasmar la misèria econòmica de la gent i dels ajuntaments, la misèria intel·lectual de molts alcaldes que creien que pagar per educar una dona era llençar els diners, però també és la història de la tenacitat d’unes dones que ho van sacrificar gairebé tot per què  les filles d’altres dones aprenguessin unes coses tan bàsiques com són llegir i escriure. A l’any 1853, el governador de Girona va demanar a la junta provincial de primera enseñanza un resum de les quantitat se haurien de destinar a les escoles de la província. En...

El primer Reglament general d’instrucció publica fou decretat per les Corts el 29 de juny de 1821. Segons aquest reglament l’ensenyament podia ser públic o privat. El primer era uniforme i gratuït, el segon era totalment lliure si bé estava limitat per impedir que es poguessin ensenyar principis aliens a la religió catòlica o a idees que s’apartessin de la fidelitat a la monarquia. En aquestes pàgines només tractarem el públic.  L’estructura educativa es va dividir en tres nivells que s’anomenaren de primer, segon i tercer ensenyament. En el primer ensenyament el nen, les nenes no estaven obligades anar a l’escola, aprenia a llegir i escriure, les quatres regles elementals de l’aritmètica i la història sagrada. El reglament permet que en els pobles grans es puguin donar classes complementàries de Geometria i dibuix. Els reglaments i plans posteriors dividiran el primer ensenyament en elemental i superior seguint el mateix mètode, l’elemental aprenentatge de la lectura, esc...

La primera llei d’educació va ser la de 1857 coneguda com llei Moyano . És un recull, en forma de llei, de tots els plans d’estudi i ensenyament que s’havien ideat des de 1820. La llei estableix com han de ser les escoles quin elements educatius han de tenir, què han d’ensenyar els mestres i en quin ordre. Quins títols han de tenir els mestres segons la categoria de l’escola, qui ha de pagar les seves retribucions. Qui ha de fer el seguiment de les escoles, i un llarg etcètera de petits i gran detalls. Avui dia pot sorprendre que els infants fossin separats per sexes: els nens amb els nens i un mestre home, les nenes amb les nenes i una mestra dona. En els pobles petits una sola escola regida per una dona. Ep! quan els homes van veure que en aquest llocs no prosperaven i es van negar anar-hi. No hi havia un local destinat exclusivament a escola. Sovint eren locals llogats, a voltes pisos, a voltes els baixos d'una casa, fins i tot la mateixa sala de plens de la casa...