Les escoles de la Garrotxa

La primera notícies que tenim de l’escola, com sempre, és la demanda de mestre. Aquest cop surt publicada al Boletin oficial de la provincia de Gerona núm. 50 de 25 d’abril de 1855. S’ofereixen 2.000 rs. de v., les mensualitats dels nens que no siguin considerats pobres i casa pel mestre. Una plaça que no sabem si es va cobrir o va quedar vacant però que es continua anunciant els anys següents amb un augment del sou que arriba fins els 2.500 rs. El primer mestre que hi ha documentat és Josep Barnó que arriba a Oix, provinent d’Argelaguer, el 17 d’agost de 1861. Pocs mesos després Barnó marxa de la vila i l’escola de nens torna a quedar vacant. La documentació deixa un buit de notícies fins el 1864 quan hi arriba un mestre interí, Joan Boxedas, que ocupa la plaça fins l’arribada del mestre titular, Joan Barnades. Uns anys més tard, 1876, el senyor Barnades i l’ajuntament signen un conveni segons el qual l’ajuntament es farà càrrec de la part del sou que pagaven els pares, unes 300...

Un altre processat pels fets de la fracassada revolta federalista fou Francesc Soperena, professor de l’Escola Normal de Girona. El 20 d’octubre de 1869 va ser suspès del seu càrrec per haver estat president del cometé republicà provincial i “ no merecer la confianza del gobierno ”. El professor, per defensar-se, escriu una carta a la Dirección General de Instrucción pública on argumenta que “ Antes de la revolución de setiembre quejábase el pueblo liberal español de que la intolerancia religiosa y el espíritu de partido hubiesen trascendido hasta las tranquilas regiones de la ciencia , honrando á los profesores de sus respectivas cátedras y arrebatándoseles su propiedad tan legítimamente adquirida como cualquiera otra que lleva ese sagrado nombre dejando en el mayor desconsuelo á las familias de aquellos, que habían consagrado toda su vida al estudio y á la enseñanza; y hoy, Excmo. Sr., cuando el Gobierno y las Cortes han declarado el derecho imprescriptible de enseñanza, la ind...

Els federals van considerar que el règim no complia amb les idees inicials de la revolució de 1868, per això, un any desprès, prengueren les armes. Aquests fets són coneguts a les terres de Girona com el “Foc de La Bisbal”. Però la revolta no va reeixir i alguns caps visibles foren presos, jutjats en consell de guerra i condemnats a mort. Cal esmentar que les penes que no es van complir. També es va portar davant d'un consell de guerra, les persones que van formar part de les juntes republicanes, entre els que hi havia treballadors de la instrucció pública. El brigadier Romualdo Crespo, que va aturar la revolta, fou nomenat governador militar i va fer tot el possible per entretenir els processos i aconseguir la llibertat per aquests treballadors. L’acusació contra Narcís i Artur Vinardell, pare i fill, secretari i escrivent de la junta provincial de primera ensenyança, fou presentada per l’alcalde de Girona. “ Narciso Vinardell se ha ausentado de esta capital sin mi competente...

Els casos de les monges de Besalú i d’Arbúcies continuen essent el model a seguir per molts ajuntaments per restituir les germanes a les escoles de nenes. Així, el 5 de setembre de 1869, el metge de Llers i president de la junta local d’instrucció primària, Pere Casagran, que actua en nom d’alguns veïns declaradament liberals, envia una sol·licitud al president de la junta provincial on li demana que denegi la petició que ha enviat l’ajuntament i del mossèn de la vila, que des de França, on està amagat, mou tots els fils necessaris, per restituir en el càrrec de mestre la monja que hi havia estat exercint fins a la revolta de 1868. Argumenten els signants de la petició que “ Esta junta local ya tienen manifestado que estar la enseñanza de las niñas a cargo de la monja serie la peor calamidad para este vecindario máxime cuando es un hecho probado que en lugar de inculcar a sus alumnas el amor y la caridad al prójimo, y de ilustrar su inteligencia para que sean buenas hijas, du...

Desprès de la destitució d’Isabel II, el nou govern aprova un decret on, a l’apartat cinquè, s’especifica que els religiosos i les religioses no poden exercir de mestres en una escola pública si no han superat unes oposicions. A partir del mes de desembre de 1868 i en compliment d’aquest decret, a les terres gironines, es comencen a cessar tots els capellans i monges que ocupaven les places de mestre públics. Tots, independentment de si havien fet oposicions com si havien aconseguit el lloc a dit. La destitució s’havia de fer efectiva a partir del moment que arribés el substitut o substituta. El decret també ordena als funcionaris públics haver de jurar la Constitució, que potser era massa laica pel gust dels representants de l’Església. Els capellans i monjos van acceptar la llei. Les religioses no van acatar les ordres amb resignació. Els ajuntaments de les viles d’Arbúcies i Besalú eleven cartes de protesta a les autoritats de Madrid que assenyalen el no compliment, per part...

Llibres escolars Els llibres d’escola eren utilitzats per tota la mainada indistintament del seu sexe. L’estat, igual que en l’actualitat, donava unes directrius bàsiques iguales per tot el territori, i eren els mestres els que decidien quins llibres volien utilitzar a les aules. Molts mestres ideen i publiquen els seus propis llibres que, en alguns casos, tenen força èxit entre els seus companys. Hi ha, però, una assignatura que els nens no fan –labores del hogar– i que no té cap llibre de referència per guiar a les mestres: un tractat de tall i confecció. A la biblioteca nacional hi ha molts llibres sobre aquesta temàtica, alguns de molt antics, altres més moderns que tenen una cosa en comú, tots estan escrits per homes. Bé, com a mínim fins a finals del segle XIX, quan les dones s’atreveixen a escriure sobre un art que, segons la tradició de segles, és pròpia del sexe femení. El primer tractar de tall i confecció que hi ha al catàleg de la biblioteca nacional escrit...

Els sous del Mestres (2) L’1 de maig de 1875 el Boletín de primera enseñanza   publica una sèrie de breus en que s’esmenta la precarietat amb la que viuen els mestres de la província. Reconeix que acaben de sortir d’una guerra (la tercera guerra carlina) i que mentre aquesta va durar no es va obligar als pobles a pagar el deute pero una vez restablecida la paz, solo puede atribuirse esta falta a los que estando facultados no aplican los medios que están a su alcance. El redactor de la nota admet que el govern ha disposat que es pagui amb la mateixa celeritat que qualsevol altre despesa però, el governador de la província  a juzgar por los resultados y por su profundo silencio, lo mira con la mayor indiferencia.  El problema no tenia fàcil solució. A la província no hi ha autoritat que duri, en aquesta època hi van haver cinc governadors civils en sis mesos. Els alcaldes realment fan i desfan segons els seus interesos. La redacció de la revista ha rebut una cart...

Les mestres no es volien quedar en els pobles que posaven massa dificultats per exercir el magisteri. Aquest entrebancs sorgien de les relacions home-dona inherents a l’època, de l’actitud paternalista dels homes vers les dones, que quan no les entenien o no feien el que ells suggerien es tornaven grollers i despectius. La feina de les dones és menystinguda de tal manera que a les actes dels plens no figura mai el nom de la mestra. A l’arxiu de la Vall d’en Bas es custodia la documentació de l’ajuntament de Joanetes, actes, correspondència, censos... Hi ha una còpia d’una carta (1887) signada pel secretari on explica que retorna el títol de nomenament de mestra amb el certificat de possessió, no a la interessada Carolina Ferrusola Estartús, sinó al seu pare, Francesc Ferrusola mestre de Sant Privat d’en Bas. El secretari diu, com qui no vol, que ha parlat amb la junta local i alguns pares de família, i que tots estan conformes a no tenir mestra per evitar una despesa a l’aju...

Maria Dolors Pou i Massaguer Nascuda a Massanet de la Selva el 23 d’abril de 1858. Tenia 22 anys quan va presentar la sol·licitud per se admesa als exàmens de revalida i el 24 de desembre de 1880 els fa a la Normal de Barcelona. A l’acta dels exercicis figura la opinió de cada membre del tribunal. Així, Mario Agustino Royo certifica que Ha escrito una plana magistral ; Jaime Porcar diu ha escrito dos cuartillas al dictado ; José Giró anota que ha resuelto tres problemas ; mentre que Silverio Tutel i Pilar Pascual apunten que ha continuado las labores. Después ha puesto en limpio los problemas y la explicación pedagógica . El mateix dia el tribunal va determinar que la seva qualificació era de Aprobado. Només li quedava per fer l’examen oral que va realitzar la tarda del mateix dia. Després de respondre a totes les preguntes que li va fer el jurat sobre cadascuna de les assignatures que comprenia el grau de maestra elemental també li donaren un Aprobado . Se li va entregar el...

La historia de l’educació de les dones és curta però intensa. Oficialment s’inicia l’any 1857, quan el govern dicta una llei que obliga a dur tota la mainada a l’escola. Abans de publicar-se la llei, però, les algunes dones també podien rebre una certa educació en unes institucions privades anomenades costures . Fer complir la llei de 1857 no va ser fàcil, en alguns pobles es van haver d’esperar fins a seixanta-sis anys. Explicar aquesta història es plasmar la misèria econòmica de la gent i dels ajuntaments, la misèria intel·lectual de molts alcaldes que creien que pagar per educar una dona era llençar els diners, però també és la història de la tenacitat d’unes dones que ho van sacrificar gairebé tot per què  les filles d’altres dones aprenguessin unes coses tan bàsiques com són llegir i escriure. A l’any 1853, el governador de Girona va demanar a la junta provincial de primera enseñanza un resum de les quantitat se haurien de destinar a les escoles de la província. En...

Marià Pujolar Batlle  (Llers, 1836 – Tortellà 1900). Fill d'una família de camperols, estudià a l'Escola Normal de Girona. Per pagar-se els estudis va treballar de barber, tot i que els seus pares l'ajudaven quan calia i podien. El seu primer destí com a mestre elemental fou Medinyà on va estar des del 25 de juliol de 1860 fins el 20 de març de 1862. En aquests anys es va examinar i obtenir el títol de mestre superior. Va passar per oposició a l'escola de Tortellà. Allí va conèixer la que seria la seva muller, la mestra de l'escola de nenes Maria Lanciano, amb la que tingué tres fills, dos dels quals cursaren magisteri. Professionalment les coses no li anaren tan bé,  hubo de rozar con ciertas ingerencias, intervenciones, imposiciones e intransigencias que le pusieron en el trance de optar entre el traslado y la deportación .  Així que, deixant la muller a Tortellà, per permuta va anar a Garriguella on va exercir 27 anys.  Davant la necessitat d'aconseguir una ...

Francesc d’Assis Ferrusola Ortensa   (Llers, 1839 - Sant Privat d’en Bas, 1908). Fill d'industrials, va estudiar a l'escola Normal de Girona al mateix temps que els seu amic Pujolar. Va obtenir el títol de mestre superior el 1861. Un any després va quedar primer en les oposicions i se li va assignar una plaça però quan en compañía de su amigo Mariano Pujolar se acercaba al pueblo que se había asignado los vecinos les recibieron a pedrada limpia impidiéndole la entrada al mismo . Va aconseguir prendre possessió de l'escola de dret no de fet i va renunciar en el mateix acte. Llavors va marxar a Madrid on va examinar-se per mestre Normal amb resultats brillants. El 1864 torna a opositar a Girona, torna a quedar primer i el destinen a Gombreny amb un sou de 1.375 ptes., cinquanta dies després, per mitjà d'una permuta, pren possessió de l'escola de Sant Privat d'en Bas d'on no el varen aconseguir treure ni amb ascensos. Allí es va casar amb Francesca Estartú...