Les escoles de la Garrotxa

Més escassa és la documentació del municipi de Bassegoda. La primera notícia està datada el desembre de 1860 quan el Boletín Oficial de la provincia de Girona publica la vacant de l’escola de nens dotada amb 2.500 rals de vellón .  El primer mestre documentat és Joaquim Roura que va arribar al municipi l’any 1862. No hi va romandre massa temps, ja que tres anys més tard es torna a publicar la vacant. A principis de 1866 hi arriba Cosme Bosoms, que anirem en altres pobles de la Garrotxa. El següent fou Josep Barnó que té el títol de mestre d’escola elemental des de 1856. Quan va ser traslladat a Bassegoda, on arriba el 20 de juliol de 1868, duia un bagatge de dos anys exercint a Oix i de cinc més a Palol de Reverdit. Però no va aconseguir que l’alcalde, Joan Coronas i Genever, li signés la possessió de l’escola: “ Con esta fecha se ha presentado José Barnó con oficio de la Junta pidiendo la posesión del magisterio de este pueblo, y visto por esta Junta Local el capítulo pr...

Hi ha molt poca documentació de la vila de Beget. La trobareu molt ben custodiada a l’arxiu municipal de Camprodon. Recordo que el dia que vaig anar a consultar-lo (1998) hi vaig trobar un senyor, entrar en anys, que em va explicar com havia recuperat d’un local en ruïnes “els papers de l’ajuntament de Beget”. El que es conserva són “tres viatges amb sicents”. “Quan vaig anar a fer el quart, la dona no em va deixar entrar a la casa. I sort! Es va enfonsar al cap de pocs moments!” El meu agraïment a aquest senyor i a la seva esposa, lamento de tot cor no recordar ni si em va dir el seu nom. El poble de Beget tenia agregats els llocs de Bestrecà, Rocabruna i Salarsa. La primera notícia que tenim de l’escola de Beget és l’anunci de la vacant de mestre, inserit al Boletín oficial de la provincia de Gerona núm. 50 de 24 d’abril de 1855.   El 13 de setembre de 1864, els membres de l’ajuntament es reuneixen amb l’inspector d’ensenyament per crear una escola a Rocabruna que “ po...

Beuda tenia dues escoles: una de nens, creada el 25 d’octubre de 1847, i una altre de nenes en compliment de la llei d’ensenyament de l’any 1857. Les primeres notícies de les escoles és, com sempre, la demanda de mestre. Al Boletín oficial de la provincia de Gerona núm. 130 de 1847 s’ofereix la plaça de mestre que s’ha creat al poble de Beuda, amb un sou de 2000 rs. de vellón que es pagaran per trimestre vençut, a més hi ha un sobresou per part dels pares amb més possibilitats econòmiques. Més la casa pel mestre. No tenim constància del mon del primer mestre que marxa cap el 1853. L’ajuntament fa una nova oferta, però aquest cop rebaixa el sou, ara pagarà 1100 rs. de v., més la mensualitat que puguin aportar els pares i la casa pel mestre. Joan Plana serà el nou mestre de la vila. A partir de 1857 cobrarà els 2500 rs que marca la llei. L’oferta per l’escola de nenes feta a l’any 1857 té una dotació econòmica de 1667 rs. de v., més casa per la mestra. La falta de dones pr...

El primer Reglament general d’instrucció publica fou decretat per les Corts el 29 de juny de 1821. Segons aquest reglament l’ensenyament podia ser públic o privat. El primer era uniforme i gratuït, el segon era totalment lliure si bé estava limitat per impedir que es poguessin ensenyar principis aliens a la religió catòlica o a idees que s’apartessin de la fidelitat a la monarquia. En aquestes pàgines només tractarem el públic.  L’estructura educativa es va dividir en tres nivells que s’anomenaren de primer, segon i tercer ensenyament. En el primer ensenyament el nen, les nenes no estaven obligades anar a l’escola, aprenia a llegir i escriure, les quatres regles elementals de l’aritmètica i la història sagrada. El reglament permet que en els pobles grans es puguin donar classes complementàries de Geometria i dibuix. Els reglaments i plans posteriors dividiran el primer ensenyament en elemental i superior seguint el mateix mètode, l’elemental aprenentatge de la lectura, esc...

La primera llei d’educació va ser la de 1857 coneguda com llei Moyano . És un recull, en forma de llei, de tots els plans d’estudi i ensenyament que s’havien ideat des de 1820. La llei estableix com han de ser les escoles quin elements educatius han de tenir, què han d’ensenyar els mestres i en quin ordre. Quins títols han de tenir els mestres segons la categoria de l’escola, qui ha de pagar les seves retribucions. Qui ha de fer el seguiment de les escoles, i un llarg etcètera de petits i gran detalls. Avui dia pot sorprendre que els infants fossin separats per sexes: els nens amb els nens i un mestre home, les nenes amb les nenes i una mestra dona. En els pobles petits una sola escola regida per una dona. Ep! quan els homes van veure que en aquest llocs no prosperaven i es van negar anar-hi. No hi havia un local destinat exclusivament a escola. Sovint eren locals llogats, a voltes pisos, a voltes els baixos d'una casa, fins i tot la mateixa sala de plens de la casa...

Benvinguts He pensat que hi ha petites històries, a voltes curioses però gairebé sempre amables de les nostres escoles que hem oblidat. Us vull, si em deixeu, apropar a les escoles del que es va anomenar   Partido Judicial de Olot  des del moment de la seva creació fins... no hi posem límits!  He d'advertir-vos que el   Partido Judicial de Olot   no es correspon amb el avui dia és la comarca de la Garrotxa. Us parlaré de les escoles de Beget, Bassagoda, Llorona, Sant Miquel de Campmajor... pobles que ara estan integrats a les comarques del Ripollès, Alt Empordà, Gironès... Hi podreu trobar una mica de tot, imatges, estadístiques, anècdotes, mestres, alumnes, guerres, paus... Gràcies per endavant per acompanyar-me en aquest viatge.