Les escoles de la Garrotxa

Els mestres es queixen des dels inicis de la implantació de la instrucció primària de cobrar tard i malament. Les queixes que comencen a l’any 1838, arriben finalment al govern que el 23 de setembre de 1847 aprova un Real Decret que regula la forma de pagament. En el preàmbul del Real Decret es fa referència a la llei de 1836 que havia estipulat un sou mínim de 1.100 rs. Els autors de la llei mai s’havien pensat que els ajuntaments es prenguessin el text de la llei de forma literal i que els mestres cobressin aquesta miserable quantitat.  El ministre de torn reconeix que hi ha països que inclouen una partida per pagar els sous dels mestres en els pressupostos estatals, però que a España això no es possible “ la carga que de pronto echaría sobre la nación no podría sostenerse ” i, per tant, qui ha de pagar són els municipis. El Real Decret de 1847 estipula un sou de 2.000 rs., als pobles que tenen de 100 a 400 veïns. De 3.00 rs., als que tenen de 400 a 1.000 veïns. De 4.000...

Les mestres no es volien quedar en els pobles que posaven massa dificultats per exercir el magisteri. Aquest entrebancs sorgien de les relacions home-dona inherents a l’època, de l’actitud paternalista dels homes vers les dones, que quan no les entenien o no feien el que ells suggerien es tornaven grollers i despectius. La feina de les dones és menystinguda de tal manera que a les actes dels plens no figura mai el nom de la mestra. A l’arxiu de la Vall d’en Bas es custodia la documentació de l’ajuntament de Joanetes, actes, correspondència, censos... Hi ha una còpia d’una carta (1887) signada pel secretari on explica que retorna el títol de nomenament de mestra amb el certificat de possessió, no a la interessada Carolina Ferrusola Estartús, sinó al seu pare, Francesc Ferrusola mestre de Sant Privat d’en Bas. El secretari diu, com qui no vol, que ha parlat amb la junta local i alguns pares de família, i que tots estan conformes a no tenir mestra per evitar una despesa a l’aju...

Maria Dolors Pou i Massaguer Nascuda a Massanet de la Selva el 23 d’abril de 1858. Tenia 22 anys quan va presentar la sol·licitud per se admesa als exàmens de revalida i el 24 de desembre de 1880 els fa a la Normal de Barcelona. A l’acta dels exercicis figura la opinió de cada membre del tribunal. Així, Mario Agustino Royo certifica que Ha escrito una plana magistral ; Jaime Porcar diu ha escrito dos cuartillas al dictado ; José Giró anota que ha resuelto tres problemas ; mentre que Silverio Tutel i Pilar Pascual apunten que ha continuado las labores. Después ha puesto en limpio los problemas y la explicación pedagógica . El mateix dia el tribunal va determinar que la seva qualificació era de Aprobado. Només li quedava per fer l’examen oral que va realitzar la tarda del mateix dia. Després de respondre a totes les preguntes que li va fer el jurat sobre cadascuna de les assignatures que comprenia el grau de maestra elemental també li donaren un Aprobado . Se li va entregar el...

La historia de l’educació de les dones és curta però intensa. Oficialment s’inicia l’any 1857, quan el govern dicta una llei que obliga a dur tota la mainada a l’escola. Abans de publicar-se la llei, però, les algunes dones també podien rebre una certa educació en unes institucions privades anomenades costures . Fer complir la llei de 1857 no va ser fàcil, en alguns pobles es van haver d’esperar fins a seixanta-sis anys. Explicar aquesta història es plasmar la misèria econòmica de la gent i dels ajuntaments, la misèria intel·lectual de molts alcaldes que creien que pagar per educar una dona era llençar els diners, però també és la història de la tenacitat d’unes dones que ho van sacrificar gairebé tot per què  les filles d’altres dones aprenguessin unes coses tan bàsiques com són llegir i escriure. A l’any 1853, el governador de Girona va demanar a la junta provincial de primera enseñanza un resum de les quantitat se haurien de destinar a les escoles de la província. En...

Marià Pujolar Batlle  (Llers, 1836 – Tortellà 1900). Fill d'una família de camperols, estudià a l'Escola Normal de Girona. Per pagar-se els estudis va treballar de barber, tot i que els seus pares l'ajudaven quan calia i podien. El seu primer destí com a mestre elemental fou Medinyà on va estar des del 25 de juliol de 1860 fins el 20 de març de 1862. En aquests anys es va examinar i obtenir el títol de mestre superior. Va passar per oposició a l'escola de Tortellà. Allí va conèixer la que seria la seva muller, la mestra de l'escola de nenes Maria Lanciano, amb la que tingué tres fills, dos dels quals cursaren magisteri. Professionalment les coses no li anaren tan bé,  hubo de rozar con ciertas ingerencias, intervenciones, imposiciones e intransigencias que le pusieron en el trance de optar entre el traslado y la deportación .  Així que, deixant la muller a Tortellà, per permuta va anar a Garriguella on va exercir 27 anys.  Davant la necessitat d'aconseguir una ...

Francesc d’Assis Ferrusola Ortensa   (Llers, 1839 - Sant Privat d’en Bas, 1908). Fill d'industrials, va estudiar a l'escola Normal de Girona al mateix temps que els seu amic Pujolar. Va obtenir el títol de mestre superior el 1861. Un any després va quedar primer en les oposicions i se li va assignar una plaça però quan en compañía de su amigo Mariano Pujolar se acercaba al pueblo que se había asignado los vecinos les recibieron a pedrada limpia impidiéndole la entrada al mismo . Va aconseguir prendre possessió de l'escola de dret no de fet i va renunciar en el mateix acte. Llavors va marxar a Madrid on va examinar-se per mestre Normal amb resultats brillants. El 1864 torna a opositar a Girona, torna a quedar primer i el destinen a Gombreny amb un sou de 1.375 ptes., cinquanta dies després, per mitjà d'una permuta, pren possessió de l'escola de Sant Privat d'en Bas d'on no el varen aconseguir treure ni amb ascensos. Allí es va casar amb Francesca Estartú...