Les escoles de la Garrotxa

El governador va enviar un ofici als presidents de les juntes locals « declarando caducadas las licencias que venían disfrutando los maestros en virtud de las circunstancias y á tenor de lo dispuesto en el decreto de 11 de setiembre de 1873. El 8 de diciembre próximo es el día designado para estar todos al frente de sus magisterios, pasado el cual se entenderá que renuncian sus destinos los que no lo hubiesen efectuado». Els professor que ens consta que tenien llicència són: Josep Cervera (Sant Esteve d’en Bas), Antoni Callis (Sant Feliu Pallarols), Joan Pujol (Lladó), Pere Llorensí (Les Planes), Francesc Cristià (Anglès), Francesc Prat Martorell (Besalú), Josep Torrent (Parròquia de Besalú), Joan Clarà (Santa Coloma de Farners), Raimon Guinart (Corçà), Joaquim Vert (Santa Coloma de Farners), Miquel Costal (Viladasens), Josep Martí (Juià), Martí Callol, Joan Vila, Florència Buscarons, Adela Clapera (Lloret de Mar), Narcisa Estartús (Santa Pau), Francesca Daunis (Besalú), Dolors ...

Un cop acabada la guerra el governador Constancio Gambel (1874-1876) ordena girar una visita als pobles de la província per saber en quin estat és troba l’ensenyament públic. De la inspecció efectuada resulta que tots els municipis deuen diners als mestres. És, novament, Josep Cervera, mestre de Sant Esteve d’en Bas, qui ens explica el què va passar: « Al marchar, me debía el pueblo nueve meses de dotación; y cuando al dar la orden para que volvieran a ocupar sus respectivas plazas los maestros que como yo habían tenido que emigrar, volví á servir la de San Esteban de Bas, supliqué al Alcalde que me pagara los haberes devengados; me respondió que aquellos atrasos no eran del tiempo de su alcaldía, y finalmente que “el pueblo tenía personas en Gerona y en Madrid, y que el dinero lo hace todo”. En tanto las amenazas, aunque indirectamente, continuaban; y la falta de recursos por haber estado cerca de 4 años sin cobrar, cuyas causas unidas á la de haber dicho en Cadaquès un suje...

Després dels alçaments federalistes i les purgues per motius religiosos, la vida dels mestres continua amb el sempre present problema de cobrar el sou. De mica en mica s’imposa una altra realitat: l’aixecament carlí. Des del punt de vista dels carlins, els mestres són liberals, atès que han jurat la constitució i no volen saber si ho van fer por mantenir el lloc de treball o si ho van fer per convicció. La van jurar i prou! El mestre de Sant Esteve de Bas, Josep Cervera, escriu una sèrie de cartes on explica el seu problema amb els carlins: “ Siendo maestro público de Sant Esteve d’en Bas desde 1863, al levantarse los carlistas en 1872, fui perseguido y amenazado de muerte por los carlistas hijos de aquel pueblo y que habían recibido de mí la instrucción ...”. Es veu que els seus antics alumnes l’insultaven pel carrer a plena llum del dia! Les amenaces augmentaven constantment fins que no va poder aguantar més i va fugir del poble. No fou l’únic mestre que va haver de ...