La llei Moyano i els seus efectes immediats

La primera llei d’educació va ser la de 1857 coneguda com llei Moyano. És un recull, en forma de llei, de tots els plans d’estudi i ensenyament que s’havien ideat des de 1820.


La llei estableix com han de ser les escoles quin elements educatius han de tenir, què han d’ensenyar els mestres i en quin ordre. Quins títols han de tenir els mestres segons la categoria de l’escola, qui ha de pagar les seves retribucions. Qui ha de fer el seguiment de les escoles, i un llarg etcètera de petits i gran detalls.

Avui dia pot sorprendre que els infants fossin separats per sexes: els nens amb els nens i un mestre home, les nenes amb les nenes i una mestra dona. En els pobles petits una sola escola regida per una dona. Ep! quan els homes van veure que en aquest llocs no prosperaven i es van negar anar-hi.

No hi havia un local destinat exclusivament a escola. Sovint eren locals llogats, a voltes pisos, a voltes els baixos d'una casa, fins i tot la mateixa sala de plens de la casa de la vila. Molts estaven mal il·luminats i ventilats, però això no importava, el principal problema de les escoles era un altre. Els pares dels infants no creien convenient que el nen o la nena “perdessin el temps amb aquestes tonteries quan feien falta a casa”.

Els ajuntament que moltes vegades tenien problemes econòmics, eren els responsables de pagar el sou dels mestres. Un sou que moltes vegades no arribava, perquè l’alcalde no donava l’ordre de pagar, o el secretari de l’ajuntament no l’acomplia, o no hi havia diners per pagar.

Les queixes arribaven al governador de la província que només podia ordenar als alcaldes que complissin amb la seva obligació, però si no hi ha diners o voluntat de pagar... En molts diaris de l’època es poden veure petits breus que diuen que el mestre de tal o qual poble s’ha mor d’inanició.

Els mestres marxaven dels pobles no hi havia forma humana de cobrar, i els alcaldes es van queixar d’aquesta actitud. L’estat va posar-hi cullerada, va prohibir als mestres marxar dels pobles sense permís dels alcaldes!! És a dir, va convertir els alcaldes en petits cacics, amb poder de retenir una persona gairebé contra la seva voluntat. Un exemple, la mestra demana permís per anar a l’enterrament de la mare i l’alcalde el nega.  

L’estat dels edificis escolars, els problemes econòmics dels mestres, les juntes locals d’ensenyament primari, els inspectors escolars.... tot són conflictes, tot són problemes, tot ha deixat un rastre documental que em permetrà explicar-vos aquestes petites històries. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Beget

Hi ha molt poca documentació de la vila de Beget. La trobareu molt ben custodiada a l’arxiu municipal de Camprodon. Recordo que el dia que vaig anar a consultar-lo (1998) hi vaig trobar un senyor, entrar en anys, que em va explicar com havia recuperat d’un local en ruïnes “els papers de l’ajuntament de Beget”. El que es conserva són “tres viatges amb sicents”. “Quan vaig anar a fer el quart, la dona no em va deixar entrar a la casa. I sort! Es va enfonsar al cap de pocs moments!” El meu agraïment a aquest senyor i a la seva esposa, lamento de tot cor no recordar ni si em va dir el seu nom. El poble de Beget tenia agregats els llocs de Bestrecà, Rocabruna i Salarsa. La primera notícia que tenim de l’escola de Beget és l’anunci de la vacant de mestre, inserit al Boletín oficial de la provincia de Gerona núm. 50 de 24 d’abril de 1855.   El 13 de setembre de 1864, els membres de l’ajuntament es reuneixen amb l’inspector d’ensenyament per crear una escola a Rocabruna que “ po...
Més informació

Quan el català entrava d'amagat a l'escola

Imatge
La reacció dels pedagogs catalans a la imposició de la llengua castellana a les escoles fou la de defensar que la llengua escolar dels primers anys havia de ser la de l'infant, el català. No ho van fer per amor a la llengua catalana, amb honroses excepcions, ho van fer per comoditat: era més fàcil ensenyar el castellà si s'introduïa de mica en mica.  Per això la primera solució que es va proposar fou escriure una gramàtica amb vocabularis en ambdós idiomes per què l'infant relacionés el seu idioma amb el que l'imposaven. Aquest mètode, però, no fou acceptat pel govern de Madrid. Entre els arguments que els pedagogs catalans van utilitzar per fer entendre el seu punt de vista n'hi ha un que encara avui l'emprem: "és com si a un noi castellà se l'eduqués en francès". Però, com tots sabeu, ni abans ni ara ha estat considerat un argument vàlid. La voluntat era (i encara és) uniformitzar l'Estat, on el català, el basc i el gallec no hi tenien ca...
Més informació

Entre revolucions i guerres (1)

Desprès de la destitució d’Isabel II, el nou govern aprova un decret on, a l’apartat cinquè, s’especifica que els religiosos i les religioses no poden exercir de mestres en una escola pública si no han superat unes oposicions. A partir del mes de desembre de 1868 i en compliment d’aquest decret, a les terres gironines, es comencen a cessar tots els capellans i monges que ocupaven les places de mestre públics. Tots, independentment de si havien fet oposicions com si havien aconseguit el lloc a dit. La destitució s’havia de fer efectiva a partir del moment que arribés el substitut o substituta. El decret també ordena als funcionaris públics haver de jurar la Constitució, que potser era massa laica pel gust dels representants de l’Església. Els capellans i monjos van acceptar la llei. Les religioses no van acatar les ordres amb resignació. Els ajuntaments de les viles d’Arbúcies i Besalú eleven cartes de protesta a les autoritats de Madrid que assenyalen el no compliment, per part...
Més informació