Bassegoda
Més escassa és la
documentació del municipi de Bassegoda. La primera notícia està datada el
desembre de 1860 quan el Boletín
Oficial de la provincia de Girona publica la vacant de l’escola de nens
dotada amb 2.500 rals de vellón.
El primer mestre
documentat és Joaquim Roura que va arribar al municipi l’any 1862. No hi va
romandre massa temps, ja que tres anys més tard es torna a publicar la vacant.
A principis de 1866 hi arriba Cosme Bosoms, que anirem en altres pobles de la
Garrotxa.
El següent fou Josep
Barnó que té el títol de mestre d’escola elemental des de 1856. Quan va ser
traslladat a Bassegoda, on arriba el 20 de juliol de 1868, duia un bagatge de
dos anys exercint a Oix i de cinc més a Palol de Reverdit. Però no va
aconseguir que l’alcalde, Joan Coronas i Genever, li signés la possessió de
l’escola: “Con esta fecha se ha
presentado José Barnó con oficio de la Junta pidiendo la posesión del
magisterio de este pueblo, y visto por esta Junta Local el capítulo primero de
la nueva ley vigente de instrucción pública no le puede dar posesión por no
contar este pueblo con quinientos vecinos”.
Segons noticies
publicades al Boletín de primera
enseñanza de Girona, l’escola de Bassegoda es va tancar temporalment el
22 d’octubre de 1872 quan l’ajuntament va decidir iniciar un expedient de
rebaixa de categoria. Fou reoberta per ordre de la superioritat l’11 de
novembre del mateix any. L’obertura de l’escola no significa que si facin
classes ni que hi hagi mestre i quan l’11 de setembre de 1873 l’estat dona
permís als mestres per marxar dels pobles on exerceixen si es senten amenaçats
pels carlins, l’ajuntament ho aprofita per tornar a tancar l’escola que no
tornarà a obrir fins el 1875, això sí, sense mestre.
No tenim notícies
fins el 1877 quan la junta provincial ordena a l’ajuntament de Bassegoda que
formalitzi l’expedient de creació de les escoles incomplertes en els pobles del
districte escolar, és a dir una al lloc de Ribelles, una altra al lloc de Riu,
i una tercera al poble de Lliurona, a més de la complerta que hi ha d’haver a
Bassegoda. “Creemos que el jefe
superior del distrito universitario no consentirá que el mencionado
ayuntamiento triunfe en sus descabelladas pretensiones. Tratase de que la
escuela elemental completa desaparezca y que en su lugar se creen incompletas
en cada uno de los pueblos que componen aquel distrito; más si pasa que esto es
un eficaz recurso de que se valen los ayuntamientos para matar la enseñanza,
porque es notorio que tales escuelas incompletas jamás llegan a establecerse.
Así ha pasado en el distrito de Rupiá y sucederá en el distrito de Basagoda.
Por este camino se va directamente en pos de la muerte de la instrucción pública”.
 |
| Can Galan local escola de Bassegoda. foto treta d'Internet. |
L’ajuntament no fa
cas de les ordres de la junta i continua negant-se a donar possessió de
l’escola a tots els mestres hi s’hi destinen. Així Pere Busquets i Bonaventura Coromines han
de renunciar a entrar en possessió de l’escola. És Josep Barnó qui aconsegueix,
finalment, exercir de mestre d’una
escola “sin alumnos, habiéndole
prevenido el ayuntamiento que en el pueblo no había niño alguno para asistir a
ella”.
Novament la
documentació ens deixa a les foques fins l’any 1883, quan s’anuncia la vacant
de la ja escola incomplerta de Bassegoda amb un sou de 500 pessetes.
L’ajuntament proposa al fill del secretari de l’ajuntament. La junta accepta la
proposta i Julià Campsaulines serà el mestre Bassegoda fins el 30 de novembre
de 1923, dia que es jubila.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada