Els Reglaments generals d'instrucció pública. 1821-1857

El primer Reglament general d’instrucció publica fou decretat per les Corts el 29 de juny de 1821. Segons aquest reglament l’ensenyament podia ser públic o privat. El primer era uniforme i gratuït, el segon era totalment lliure si bé estava limitat per impedir que es poguessin ensenyar principis aliens a la religió catòlica o a idees que s’apartessin de la fidelitat a la monarquia. En aquestes pàgines només tractarem el públic. 
L’estructura educativa es va dividir en tres nivells que s’anomenaren de primer, segon i tercer ensenyament.
En el primer ensenyament el nen, les nenes no estaven obligades anar a l’escola, aprenia a llegir i escriure, les quatres regles elementals de l’aritmètica i la història sagrada. El reglament permet que en els pobles grans es puguin donar classes complementàries de Geometria i dibuix. Els reglaments i plans posteriors dividiran el primer ensenyament en elemental i superior seguint el mateix mètode, l’elemental aprenentatge de la lectura, escriptura i les regles bàsiques de l’aritmètica i en el superior, gramàtica, geometria, geografia, història dibuix...
El segon ensenyament hi havia tots els coneixement que servien per preparar a l’estudiant per fer estudis superior, per la qual cosa es van crear les universitat de província on s’havia d’impartir les assignatures de gramàtica castellana i llatina, geografia i cronologia, literatura i història, matemàtiques pures i física, química, mineralogia, botànica, agricultura....
El tercer ensenyament abraçava els  estudis que habilitaven a l’alumne per exercir alguna professió particular.

El reglament també obligava als ajuntaments de mes de 100 habitants  crear escoles de primeres lletres alhora que els feia responsables de l’elecció del mestres mitjançant un examen.  



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Beget

Hi ha molt poca documentació de la vila de Beget. La trobareu molt ben custodiada a l’arxiu municipal de Camprodon. Recordo que el dia que vaig anar a consultar-lo (1998) hi vaig trobar un senyor, entrar en anys, que em va explicar com havia recuperat d’un local en ruïnes “els papers de l’ajuntament de Beget”. El que es conserva són “tres viatges amb sicents”. “Quan vaig anar a fer el quart, la dona no em va deixar entrar a la casa. I sort! Es va enfonsar al cap de pocs moments!” El meu agraïment a aquest senyor i a la seva esposa, lamento de tot cor no recordar ni si em va dir el seu nom. El poble de Beget tenia agregats els llocs de Bestrecà, Rocabruna i Salarsa. La primera notícia que tenim de l’escola de Beget és l’anunci de la vacant de mestre, inserit al Boletín oficial de la provincia de Gerona núm. 50 de 24 d’abril de 1855.   El 13 de setembre de 1864, els membres de l’ajuntament es reuneixen amb l’inspector d’ensenyament per crear una escola a Rocabruna que “ po...
Més informació

Quan el català entrava d'amagat a l'escola

Imatge
La reacció dels pedagogs catalans a la imposició de la llengua castellana a les escoles fou la de defensar que la llengua escolar dels primers anys havia de ser la de l'infant, el català. No ho van fer per amor a la llengua catalana, amb honroses excepcions, ho van fer per comoditat: era més fàcil ensenyar el castellà si s'introduïa de mica en mica.  Per això la primera solució que es va proposar fou escriure una gramàtica amb vocabularis en ambdós idiomes per què l'infant relacionés el seu idioma amb el que l'imposaven. Aquest mètode, però, no fou acceptat pel govern de Madrid. Entre els arguments que els pedagogs catalans van utilitzar per fer entendre el seu punt de vista n'hi ha un que encara avui l'emprem: "és com si a un noi castellà se l'eduqués en francès". Però, com tots sabeu, ni abans ni ara ha estat considerat un argument vàlid. La voluntat era (i encara és) uniformitzar l'Estat, on el català, el basc i el gallec no hi tenien ca...
Més informació

Entre revolucions i guerres (1)

Desprès de la destitució d’Isabel II, el nou govern aprova un decret on, a l’apartat cinquè, s’especifica que els religiosos i les religioses no poden exercir de mestres en una escola pública si no han superat unes oposicions. A partir del mes de desembre de 1868 i en compliment d’aquest decret, a les terres gironines, es comencen a cessar tots els capellans i monges que ocupaven les places de mestre públics. Tots, independentment de si havien fet oposicions com si havien aconseguit el lloc a dit. La destitució s’havia de fer efectiva a partir del moment que arribés el substitut o substituta. El decret també ordena als funcionaris públics haver de jurar la Constitució, que potser era massa laica pel gust dels representants de l’Església. Els capellans i monjos van acceptar la llei. Les religioses no van acatar les ordres amb resignació. Els ajuntaments de les viles d’Arbúcies i Besalú eleven cartes de protesta a les autoritats de Madrid que assenyalen el no compliment, per part...
Més informació