Quan el català entrava d'amagat a l'escola



La reacció dels pedagogs catalans a la imposició de la llengua castellana a les escoles fou la de defensar que la llengua escolar dels primers anys havia de ser la de l'infant, el català. No ho van fer per amor a la llengua catalana, amb honroses excepcions, ho van fer per comoditat: era més fàcil ensenyar el castellà si s'introduïa de mica en mica. 
Per això la primera solució que es va proposar fou escriure una gramàtica amb vocabularis en ambdós idiomes per què l'infant relacionés el seu idioma amb el que l'imposaven. Aquest mètode, però, no fou acceptat pel govern de Madrid. Entre els arguments que els pedagogs catalans van utilitzar per fer entendre el seu punt de vista n'hi ha un que encara avui l'emprem: "és com si a un noi castellà se l'eduqués en francès". Però, com tots sabeu, ni abans ni ara ha estat considerat un argument vàlid. La voluntat era (i encara és) uniformitzar l'Estat, on el català, el basc i el gallec no hi tenien cabuda. 
 I malgrat tot, la idea de fer un vocabulari català-castellà va arrelar.
Comptes del mestre olotí Esteve Bertran
 El castellà, per més esforços que hi esmercessin els mestres, no avançava. Els inspectors ho veien i ho feien constar en els seus informes. Per això, finalment, sense esmentar cap gramàtica en concret, van recomanar que s'ensenyés el castellà a través del català. 
 Les mestres de Beuda, Beget, Oix, Llorona i altres escoles de muntanya es decidiren per la gramàtica ideada per Salvador Genís,  «El auxiliar del maestro catalán» que com hem vist en altres post es va convertir en un mètode per ensenyar el català. 
Comptes del mestre olotí Esteve Bertran
Conserven algunes factures justificatives de les despeses anomenades material escolar, en les quals hi trobem factures de llibres, plumilles, tintes, o de reparacions fetes a les escoles: compra de vidres per les finestres, pagaments de neteja del local, confecció de bancs de fusta, entre les qual n'hi ha varies escrites en català. 
Més tardanes són dues sol·licituds entrades a l’Ajuntament d’Olot. La primera datada el 13 de juny de 1916 la signa la Junta Directiva de la “Liga Española de Educación familiar” en la qual es demana que es faci arribar l’aigua al segon pis de l’Hospici on estan instal·lades les escoles municipals. S’acorda passar la petició a la comissió de foment per què en redacti un informe i el trameti a la corporació. El 7 de juliol el ple de l’ajuntament va aprovar la petició de la junta de la “Liga Española”.

El segon document, signat el 18 de novembre 1918, és l’escrit de Llorenç Torrent Albert del carrer de Sant Miquel d'Olot adreça al consistori. Abans de demanar res agraeix a les autoritats locals olotines l’aportació econòmica rebuda els últims quatre anys i els fa partícips que ja ha acabat els estudis de batxillerat. Aprofita la missiva per sol·licitar també un ajut per pagar el títol donat, que la llei l’obliga a presentar el dit títol per examinar-se del primer curs de medicina, com també de els drets acadèmics, llibres de text i programes de la carrera. El text està redactat en un català prefabrià. Sota aquest text manuscrit n’hi ha un altre mecanografiat -en castellà- de la comissió que estudia el cas i finalment recomana se li donin els diners per l’obtenció del títol més el romanent fins arribar a un total de dues-centes pessetes pels drets acadèmics. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Beget

Hi ha molt poca documentació de la vila de Beget. La trobareu molt ben custodiada a l’arxiu municipal de Camprodon. Recordo que el dia que vaig anar a consultar-lo (1998) hi vaig trobar un senyor, entrar en anys, que em va explicar com havia recuperat d’un local en ruïnes “els papers de l’ajuntament de Beget”. El que es conserva són “tres viatges amb sicents”. “Quan vaig anar a fer el quart, la dona no em va deixar entrar a la casa. I sort! Es va enfonsar al cap de pocs moments!” El meu agraïment a aquest senyor i a la seva esposa, lamento de tot cor no recordar ni si em va dir el seu nom. El poble de Beget tenia agregats els llocs de Bestrecà, Rocabruna i Salarsa. La primera notícia que tenim de l’escola de Beget és l’anunci de la vacant de mestre, inserit al Boletín oficial de la provincia de Gerona núm. 50 de 24 d’abril de 1855.   El 13 de setembre de 1864, els membres de l’ajuntament es reuneixen amb l’inspector d’ensenyament per crear una escola a Rocabruna que “ po...
Més informació

Entre revolucions i guerres (1)

Desprès de la destitució d’Isabel II, el nou govern aprova un decret on, a l’apartat cinquè, s’especifica que els religiosos i les religioses no poden exercir de mestres en una escola pública si no han superat unes oposicions. A partir del mes de desembre de 1868 i en compliment d’aquest decret, a les terres gironines, es comencen a cessar tots els capellans i monges que ocupaven les places de mestre públics. Tots, independentment de si havien fet oposicions com si havien aconseguit el lloc a dit. La destitució s’havia de fer efectiva a partir del moment que arribés el substitut o substituta. El decret també ordena als funcionaris públics haver de jurar la Constitució, que potser era massa laica pel gust dels representants de l’Església. Els capellans i monjos van acceptar la llei. Les religioses no van acatar les ordres amb resignació. Els ajuntaments de les viles d’Arbúcies i Besalú eleven cartes de protesta a les autoritats de Madrid que assenyalen el no compliment, per part...
Més informació