Els mestres i la tercera carlinada (2)

Un cop acabada la guerra el governador Constancio Gambel (1874-1876) ordena girar una visita als pobles de la província per saber en quin estat és troba l’ensenyament públic. De la inspecció efectuada resulta que tots els municipis deuen diners als mestres.

És, novament, Josep Cervera, mestre de Sant Esteve d’en Bas, qui ens explica el què va passar: «Al marchar, me debía el pueblo nueve meses de dotación; y cuando al dar la orden para que volvieran a ocupar sus respectivas plazas los maestros que como yo habían tenido que emigrar, volví á servir la de San Esteban de Bas, supliqué al Alcalde que me pagara los haberes devengados; me respondió que aquellos atrasos no eran del tiempo de su alcaldía, y finalmente que “el pueblo tenía personas en Gerona y en Madrid, y que el dinero lo hace todo”.

En tanto las amenazas, aunque indirectamente, continuaban; y la falta de recursos por haber estado cerca de 4 años sin cobrar, cuyas causas unidas á la de haber dicho en Cadaquès un sujeto de La Presas que iba con la caballería carlista, que en su próximo levantamiento no tendría yo 24 horas de vida, me obligaron á renunciar, como lo hice en diciembre de 1875».

El Governador vol solventar ràpidament el problema i, per això, ordena que es paguin tots els endarreriments inferiors a 2.000 rals en el termini de 15 dies, els de fins a 4.000 rals en dos terminis que s’han de fer efectius abans de finalitzar l’any en curs. I, finalment, per les quantitats superiors als 4.000 rals assenyala un pagament mensual de 1.000 rals que s’hauran de sumar al sou del mestre fins que el deute quedi liquidat.

Però de bones intencions l'infern n'és ple, i el pla del governador no es pot dur a la pràctica atès que les tresoreries municipals estaven buides. Els comptes municipals arrossegaven un enorme dèficit des de les crisis dels anys seixanta. En paraules de l’Alcalde de Torroella de Montgrí, «el ayuntamiento que tengo la honra de presidir estaba animado de los mismos deseos [liquidar el deute contret amb els mestres] pero el fatal estado económico de las arcas municipales y los escasos recursos que cuenta el ayuntamiento para poder hacer frente a sus cuantiosas obligaciones...» no permet pagar els deutes.

Mentrestant, Constancio Gambel ha estat traslladat i s’ha nomenat un governador interí, Francisco F. Buitureira, fins que arribis Joaquin Maria Lagunilla (1876-1881). Aquest torna a en quin estat es troben els pagaments dels sous dels mestres, però no ho sol·licita als ajuntaments, potser perquè no se’n refia, sinó que ho demana directament als mestres. El governador vol que facin una relació del que encara no han percebut, resultant que a la província de Girona es devien 328.836 pessetes en concepte de sous, material escolar i lloguers d’edificis.

La bona voluntat del governador no fa efecte atès que, el 15 de juliol de 1876, es tornar a ordenar que es paguin els deutes amb l'amenaça de posar “plantons” davant dels Ajuntaments a càrrec del municipi fins que aquest eixugui el deute i si això tampoc dona resultat s'imposaran multes personals als alcaldes per un valor de 17,5 pessetes. Aquestes multes les van pagar, per exemple, els alcaldes de Bordils, Cornellà i La Tallada.

Sempre podem trobat casos especials, com el de Josep Bertran mestre de Vilallonga, que li van obrir un expedient per unes suposades faltes comeses mentre exercia el càrrec; una excusa per no pagar el munt de diners que li devien. L’home no va perdre humor i poc després de cobrar alguna coseta (749,83 pessetes de les 6.873,92 que li deuen) fa publicar una carta suplicant als seus deutors que «no desconfíen, y no crean haya cobrado más, aunque lean u oigan relaciones referentes á este pueblo. Sépase que á instancias de algunos vecinos de criterio depravadísimo, fui durante la dominación carlista víctima de insultos, atropellos, amenazas de muerte, desterrado y destituido después. Ahora por añadidura se me formulan cargos...».