Entre revolucions i guerres (3)

Els federals van considerar que el règim no complia amb les idees inicials de la revolució de 1868, per això, un any desprès, prengueren les armes. Aquests fets són coneguts a les terres de Girona com el “Foc de La Bisbal”. Però la revolta no va reeixir i alguns caps visibles foren presos, jutjats en consell de guerra i condemnats a mort. Cal esmentar que les penes que no es van complir. També es va portar davant d'un consell de guerra, les persones que van formar part de les juntes republicanes, entre els que hi havia treballadors de la instrucció pública. El brigadier Romualdo Crespo, que va aturar la revolta, fou nomenat governador militar i va fer tot el possible per entretenir els processos i aconseguir la llibertat per aquests treballadors.

L’acusació contra Narcís i Artur Vinardell, pare i fill, secretari i escrivent de la junta provincial de primera ensenyança, fou presentada per l’alcalde de Girona. “Narciso Vinardell se ha ausentado de esta capital sin mi competente autorización desde los primeros momentos de la sublevación republicana de esta provincia y asegurándome la voz pública y particularmente por personas autorizadísimas que ha había ido a formar parte de partidas republicanas”.

El governador militar, brigadier Crespo, tramet un ofici al governador civil explicant que Narcís i Artur Vinardell neguen els fets que se’ls imputen, a més considera que l’alcalde ha de provar les acusacions que fa per convèncer als gironins “que las medidas administrativas les preside un verdadero espíritu de justicia y moralidad”. En el fons hi ha la sospita que l’alcalde acusa els Vinardell “con el objeto de que queden vacantes algunos destinos a fin de proveerlos en otras personas, ligados con vínculos de amistad a las autoridades”.

EI brigadier també es va dirigir, mitjançant una carta, a l’alcalde de Girona. Volia que li expliqués quins eren els autèntics motius pels quals havia destituït als treballadors i que li ordenava que ho fes abans que els consell de guerra dictes una sentència que els declarés innocents.

 L’alcalde es ratifica en l’acusació i no accepta que se’ls restitueixi en el seus llocs de treball mentre dura la instrucció de la seva causa i en la sessió del dia 16 d’octubre de 1869 s’acorda convocar un concurs per ocupar la plaça de secretari de la junta provincial d’instrucció pública deixant la porta oberta per què el Sr. Vinardell s’hi pugui tornar a presentar. Malgrat tot l’alcalde acaba dient: “Pero si se considera mal acordada la destitución de D. Narciso Vinardell, y se me ordena su resposición lo verificaré”.

Artur Vinardell és restituït en el càrrec d’escrivent el 24 d’octubre de 1869, el seu pare haurà d’esperar que el govern militar es pronuncií. El 12 de novembre “se sobreseyó su auto, absueltos libremente sin que se les sirva de nota ni perjuicio en su carrera; por lo que procede se les reponga en los destinos que desempeñaban”.

Dies més tard, l’11 de novembre de 1869 arriba una nota al govern civil que destapa un altre cas de mestre. La nota causa al mestre de Sant Joan de Palamós d'haver estat el secretari de la Junta revolucionaria i un destacat agitador durant la revolta republicana i es demana que se’l condemni, com a mínim, a canviar de poble.

Dos dies després el governador envia un ofici al govern militar on reconeix que ell no té competències per destituir al mestre de Palamós i sol·licita que es traslladi l’assumpte al capità general del Principat. El capità general passa l’ofici al Ministre de Governació, que el tramet a la Diputació de Girona.

Finalment, el dia 29 de novembre, hi ha resposta del Vicepresident de la Diputació que recorda les lleis que regeixen la instrucció pública, però no soluciona el tema de què fer amb el mestre de Palamós. També soluciona el problema de la acusació que l'alcaldia de Vilasacra ha presentat contra el mestre, Vicens Porta, sospitós de ser l’agitador de tots els disturbis ocorreguts al poble. Davant el silenci administratiu les per les juntes locals del seus respectius pobles decideixen acomiadar-los.