Entre revolucions i guerres (2)

Els casos de les monges de Besalú i d’Arbúcies continuen essent el model a seguir per molts ajuntaments per restituir les germanes a les escoles de nenes.

Així, el 5 de setembre de 1869, el metge de Llers i president de la junta local d’instrucció primària, Pere Casagran, que actua en nom d’alguns veïns declaradament liberals, envia una sol·licitud al president de la junta provincial on li demana que denegi la petició que ha enviat l’ajuntament i del mossèn de la vila, que des de França, on està amagat, mou tots els fils necessaris, per restituir en el càrrec de mestre la monja que hi havia estat exercint fins a la revolta de 1868.

Argumenten els signants de la petició que “Esta junta local ya tienen manifestado que estar la enseñanza de las niñas a cargo de la monja serie la peor calamidad para este vecindario máxime cuando es un hecho probado que en lugar de inculcar a sus alumnas el amor y la caridad al prójimo, y de ilustrar su inteligencia para que sean buenas hijas, dulces esposas y amantes y virtuosas madres, constituye su escuela en fábrica de Margaritas” (nom que varen donar als carlins quan el pretendent Carles de Borbó i Àustria-Este es va casar amb Margarida de Borbó-Parma).

Pere Casagran continua explicant que la monja feia dur en el pit de les nenes una margarida i les feia desfilar pels carres de la vila cantant himnes a favor dels carlins fent parades davant de les cases i locals dels liberals. El metge de Llers creu que els monges estan darrera d’una sèrie d’anònims “que solo respiran venganza y destrucción”.

“Deseando los individuos que suscriben liberar a esta villa de que unas mujeres ociosas, fanáticas, egoístas y maliciosas exploten la inocencia dejando la inteligencia dormida, haciendo germinar el vicio en su nítido corazón, (...) sirva denegar la petición de esta ayuntamiento y mandar al propio tiempo que se elija en un breve plazo la maestra en propiedad entre la tena que tinen el efecto”.

Els signants de la carta acaben demanant també la destitució de l’ajuntament “que inguna simpatía tiene hacia el gobierno que felizmente rige para felicidad y progreso de esta nación, también la expulsión de esta villa de cuatro religiosas que para mengua y desdoro de la misma hicieron venir el cura párroco y el referido señor...”

Els signants de l’escrit adjunten la lletra d’una de les cançons,

(1) Viva Un Dios que nunca muere,

Viva la Religión,

Viva Don Ramon Cabrera

Y Don Carlos de Borbón.

(2) No os espantéis, carlistas,

Nosotros ganaremos

Porque somos perseguidos

Y somos hombres de bien.

(3) Preciós nom de Maria,

Preciós nom de Jesús,

Ajudeu a los carlistes

Que moriran per vos

(4) que viva siempre viva.

Viva la Religión

Que viva siempre viva

D. Carlos de Borbón.

(5) A la Margarideta

Que està per entrar

Brodem-li una bandera

Que en ningún lloc no hi haurà

(6) Llevad, llevad, chiquitas,

Llevad, llevad la flor,

Que si hoy lleváis una

Mañana llevareis dos.

(7) Y ja sabeu carlistes,

Sabeu lo que us convé

No convé Carlos séptimo

Para gobernar bé,

(8) Portaran dol , portaran dol,

Les dones dels monàrquics

Portaran dol, portaran dol,

I els hi tiraran lo cap al sol.

(9) Les dones dels monàrquics

No les volem, no les volem,

Les dones dels monàrquics

Que vagin a l’infern.