Oix



La primera notícies que tenim de l’escola, com sempre, és la demanda de mestre. Aquest cop surt publicada al Boletin oficial de la provincia de Gerona núm. 50 de 25 d’abril de 1855. S’ofereixen 2.000 rs. de v., les mensualitats dels nens que no siguin considerats pobres i casa pel mestre. Una plaça que no sabem si es va cobrir o va quedar vacant però que es continua anunciant els anys següents amb un augment del sou que arriba fins els 2.500 rs. El primer mestre que hi ha documentat és Josep Barnó que arriba a Oix, provinent d’Argelaguer, el 17 d’agost de 1861. Pocs mesos després Barnó marxa de la vila i l’escola de nens torna a quedar vacant.
La documentació deixa un buit de notícies fins el 1864 quan hi arriba un mestre interí, Joan Boxedas, que ocupa la plaça fins l’arribada del mestre titular, Joan Barnades. Uns anys més tard, 1876, el senyor Barnades i l’ajuntament signen un conveni segons el qual l’ajuntament es farà càrrec de la part del sou que pagaven els pares, unes 300 pessetes anuals. 
L’any següent (1877) se celebren exàmens a la vila fet que és considerat com una cosa extraordinària i s'anota en els llibre d'actes de la vila. Els alumnes eren criden un per un  i davant dels pares, dels membres de l’ajuntament, del rector i del vicari. I un rere l'altre havien de respondre les preguntes que formulaven el mestre i el rector. L’acta conclou que los concurrentes quedaron completamente satisfechos del acierto y la soltura con que respondieron la generalidad de ellos a las repetidas preguntas que se les dirigían a pesar de su corta edad.  
Malgrat no tenir cap notícia municipal de l’escola de nenes, s'esmenta contínuament en els llarguíssims llistats de pobles que no paguen als mestres i que el governador fa publicar cada trimestre en el Boletín oficial de la provincia de Gerona.
A principis de 1881 arriba a Oix l’ordre de modificar el pressupost municipal i consignar-hi una dotació de 166,70 escuts anuals (500 pessetes) en concepte de sou per la mestra. La reacció de l’alcalde ens explica perquè no tenim dades de cap mestra: “el pueblo es pequeño y muy disperso, y está dividio por los arroyos de Oix y de Beget, además es muy pobre cuando no miserable” i continuen dient: “por estos motivos las niñas no pueden ir a la escuela como se ha visto en los años anteriores” i ho rebla dient: “además el censo de niños disminuye de año en año”. El membres del consistori arriben a l’acord de sol·licitar el tancament de l’escola de nenes.
L’intent d’estalviar-se el sou de la mestra no va reeixir, però, no és fins el 1883 que arriba la primera mestra, Carolina Mainegre, substituïda l’any següent per Florentina Bertrán i l’altre per Maria Moné, de la qual l’alcalde diu que va arribar a tenir vergonya de la poca concurrència de alumnes i aprofita l’ocasió per tornar a demanar el tancament de l’escola.
En una acta de l’any 1886 es reconeix que l’escola de nenes ha estat sense mestra durant 7 mesos i que s’han estalviat, per aquest motiu, 732,78 pessetes.

 Ara ja no en tenim cap dubte, l’ajuntament no volia una escola de nenes!!!


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Beget

Hi ha molt poca documentació de la vila de Beget. La trobareu molt ben custodiada a l’arxiu municipal de Camprodon. Recordo que el dia que vaig anar a consultar-lo (1998) hi vaig trobar un senyor, entrar en anys, que em va explicar com havia recuperat d’un local en ruïnes “els papers de l’ajuntament de Beget”. El que es conserva són “tres viatges amb sicents”. “Quan vaig anar a fer el quart, la dona no em va deixar entrar a la casa. I sort! Es va enfonsar al cap de pocs moments!” El meu agraïment a aquest senyor i a la seva esposa, lamento de tot cor no recordar ni si em va dir el seu nom. El poble de Beget tenia agregats els llocs de Bestrecà, Rocabruna i Salarsa. La primera notícia que tenim de l’escola de Beget és l’anunci de la vacant de mestre, inserit al Boletín oficial de la provincia de Gerona núm. 50 de 24 d’abril de 1855.   El 13 de setembre de 1864, els membres de l’ajuntament es reuneixen amb l’inspector d’ensenyament per crear una escola a Rocabruna que “ po...
Més informació

Quan el català entrava d'amagat a l'escola

Imatge
La reacció dels pedagogs catalans a la imposició de la llengua castellana a les escoles fou la de defensar que la llengua escolar dels primers anys havia de ser la de l'infant, el català. No ho van fer per amor a la llengua catalana, amb honroses excepcions, ho van fer per comoditat: era més fàcil ensenyar el castellà si s'introduïa de mica en mica.  Per això la primera solució que es va proposar fou escriure una gramàtica amb vocabularis en ambdós idiomes per què l'infant relacionés el seu idioma amb el que l'imposaven. Aquest mètode, però, no fou acceptat pel govern de Madrid. Entre els arguments que els pedagogs catalans van utilitzar per fer entendre el seu punt de vista n'hi ha un que encara avui l'emprem: "és com si a un noi castellà se l'eduqués en francès". Però, com tots sabeu, ni abans ni ara ha estat considerat un argument vàlid. La voluntat era (i encara és) uniformitzar l'Estat, on el català, el basc i el gallec no hi tenien ca...
Més informació

Entre revolucions i guerres (1)

Desprès de la destitució d’Isabel II, el nou govern aprova un decret on, a l’apartat cinquè, s’especifica que els religiosos i les religioses no poden exercir de mestres en una escola pública si no han superat unes oposicions. A partir del mes de desembre de 1868 i en compliment d’aquest decret, a les terres gironines, es comencen a cessar tots els capellans i monges que ocupaven les places de mestre públics. Tots, independentment de si havien fet oposicions com si havien aconseguit el lloc a dit. La destitució s’havia de fer efectiva a partir del moment que arribés el substitut o substituta. El decret també ordena als funcionaris públics haver de jurar la Constitució, que potser era massa laica pel gust dels representants de l’Església. Els capellans i monjos van acceptar la llei. Les religioses no van acatar les ordres amb resignació. Els ajuntaments de les viles d’Arbúcies i Besalú eleven cartes de protesta a les autoritats de Madrid que assenyalen el no compliment, per part...
Més informació