Francesc Ferrusola Ortensa, mestre de Sant Privat d'en Bas




Francesc d’Assis Ferrusola Ortensa (Llers, 1839 - Sant Privat d’en Bas, 1908). Fill d'industrials, va estudiar a l'escola Normal de Girona al mateix temps que els seu amic Pujolar. Va obtenir el títol de mestre superior el 1861. Un any després va quedar primer en les oposicions i se li va assignar una plaça però quan en compañía de su amigo Mariano Pujolar se acercaba al pueblo que se había asignado los vecinos les recibieron a pedrada limpia impidiéndole la entrada al mismo. Va aconseguir prendre possessió de l'escola de dret no de fet i va renunciar en el mateix acte. Llavors va marxar a Madrid on va examinar-se per mestre Normal amb resultats brillants. El 1864 torna a opositar a Girona, torna a quedar primer i el destinen a Gombreny amb un sou de 1.375 ptes., cinquanta dies després, per mitjà d'una permuta, pren possessió de l'escola de Sant Privat d'en Bas d'on no el varen aconseguir treure ni amb ascensos. Allí es va casar amb Francesca Estartús, germana del qui fou general carlí. Tingueren cinc fills que es dedicaren tots al magisteri.

Bosch Cusi, mestre que havia estat a Tortellà i gendre de Marià Pujolar, diu d'ell: alto, algo encorvado, enjuto de carnes, faz risueña, pelo gris, tez curtida por los elementos (...) Fino, atento, galante, de la capital de España pasa a un pueblecito de la montaña catalana, nadie le pone peladillas en el camino, afable, insinuante, atractivo, penetra fácilmente en el alma aldeana y se adueña de ella, entregando en prenda la suya.
Yo lo recuerdo en las primeras tentativas de asociación en el partido de Olot. Yo lo veo en las reuniones sociativas y en aquellas familiares conversas, siempre en su sitio, siempre en segunda fila, siempre en la penumbra, pero sin escatimar nunca el concurso de su saber y experiencia.
Tant era així que per humilitat o per què no sabia moure's amb la burocràcia no va sol·licitar mai un ascens, fou la junta provincial qui ho va fer i a més va acordar dar un voto de gracias por sus desvelos en favor de la enseñanza, y accediendo a la petición del Sr. Inspector publicar en el Boletín oficial de esta provincia el nombre de V. para su satisfacción y estimulo de sus compañeros de carrera.
Bosch i Cusi acaba el seu elogi dient: Su escuela... su escuela no estaba limitada por las cuatro paredes del edificio así llamado, abarcaba todo el término municipal y algo más; y de aquí que, para mí, el merito mayor de Ferrusola es que, sin petulancia ni pretensiones de tal, en todos los momentos y situaciones de su vida supo ser el SENYOR MESTRE.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Beget

Hi ha molt poca documentació de la vila de Beget. La trobareu molt ben custodiada a l’arxiu municipal de Camprodon. Recordo que el dia que vaig anar a consultar-lo (1998) hi vaig trobar un senyor, entrar en anys, que em va explicar com havia recuperat d’un local en ruïnes “els papers de l’ajuntament de Beget”. El que es conserva són “tres viatges amb sicents”. “Quan vaig anar a fer el quart, la dona no em va deixar entrar a la casa. I sort! Es va enfonsar al cap de pocs moments!” El meu agraïment a aquest senyor i a la seva esposa, lamento de tot cor no recordar ni si em va dir el seu nom. El poble de Beget tenia agregats els llocs de Bestrecà, Rocabruna i Salarsa. La primera notícia que tenim de l’escola de Beget és l’anunci de la vacant de mestre, inserit al Boletín oficial de la provincia de Gerona núm. 50 de 24 d’abril de 1855.   El 13 de setembre de 1864, els membres de l’ajuntament es reuneixen amb l’inspector d’ensenyament per crear una escola a Rocabruna que “ po...
Més informació

Quan el català entrava d'amagat a l'escola

Imatge
La reacció dels pedagogs catalans a la imposició de la llengua castellana a les escoles fou la de defensar que la llengua escolar dels primers anys havia de ser la de l'infant, el català. No ho van fer per amor a la llengua catalana, amb honroses excepcions, ho van fer per comoditat: era més fàcil ensenyar el castellà si s'introduïa de mica en mica.  Per això la primera solució que es va proposar fou escriure una gramàtica amb vocabularis en ambdós idiomes per què l'infant relacionés el seu idioma amb el que l'imposaven. Aquest mètode, però, no fou acceptat pel govern de Madrid. Entre els arguments que els pedagogs catalans van utilitzar per fer entendre el seu punt de vista n'hi ha un que encara avui l'emprem: "és com si a un noi castellà se l'eduqués en francès". Però, com tots sabeu, ni abans ni ara ha estat considerat un argument vàlid. La voluntat era (i encara és) uniformitzar l'Estat, on el català, el basc i el gallec no hi tenien ca...
Més informació

Entre revolucions i guerres (1)

Desprès de la destitució d’Isabel II, el nou govern aprova un decret on, a l’apartat cinquè, s’especifica que els religiosos i les religioses no poden exercir de mestres en una escola pública si no han superat unes oposicions. A partir del mes de desembre de 1868 i en compliment d’aquest decret, a les terres gironines, es comencen a cessar tots els capellans i monges que ocupaven les places de mestre públics. Tots, independentment de si havien fet oposicions com si havien aconseguit el lloc a dit. La destitució s’havia de fer efectiva a partir del moment que arribés el substitut o substituta. El decret també ordena als funcionaris públics haver de jurar la Constitució, que potser era massa laica pel gust dels representants de l’Església. Els capellans i monjos van acceptar la llei. Les religioses no van acatar les ordres amb resignació. Els ajuntaments de les viles d’Arbúcies i Besalú eleven cartes de protesta a les autoritats de Madrid que assenyalen el no compliment, per part...
Més informació