Les escoles de la Garrotxa

Desprès de la destitució d’Isabel II, el nou govern aprova un decret on, a l’apartat cinquè, s’especifica que els religiosos i les religioses no poden exercir de mestres en una escola pública si no han superat unes oposicions. A partir del mes de desembre de 1868 i en compliment d’aquest decret, a les terres gironines, es comencen a cessar tots els capellans i monges que ocupaven les places de mestre públics. Tots, independentment de si havien fet oposicions com si havien aconseguit el lloc a dit. La destitució s’havia de fer efectiva a partir del moment que arribés el substitut o substituta. El decret també ordena als funcionaris públics haver de jurar la Constitució, que potser era massa laica pel gust dels representants de l’Església. Els capellans i monjos van acceptar la llei. Les religioses no van acatar les ordres amb resignació. Els ajuntaments de les viles d’Arbúcies i Besalú eleven cartes de protesta a les autoritats de Madrid que assenyalen el no compliment, per part...

Llibres escolars Els llibres d’escola eren utilitzats per tota la mainada indistintament del seu sexe. L’estat, igual que en l’actualitat, donava unes directrius bàsiques iguales per tot el territori, i eren els mestres els que decidien quins llibres volien utilitzar a les aules. Molts mestres ideen i publiquen els seus propis llibres que, en alguns casos, tenen força èxit entre els seus companys. Hi ha, però, una assignatura que els nens no fan –labores del hogar– i que no té cap llibre de referència per guiar a les mestres: un tractat de tall i confecció. A la biblioteca nacional hi ha molts llibres sobre aquesta temàtica, alguns de molt antics, altres més moderns que tenen una cosa en comú, tots estan escrits per homes. Bé, com a mínim fins a finals del segle XIX, quan les dones s’atreveixen a escriure sobre un art que, segons la tradició de segles, és pròpia del sexe femení. El primer tractar de tall i confecció que hi ha al catàleg de la biblioteca nacional escrit...

Els sous del Mestres (2) L’1 de maig de 1875 el Boletín de primera enseñanza   publica una sèrie de breus en que s’esmenta la precarietat amb la que viuen els mestres de la província. Reconeix que acaben de sortir d’una guerra (la tercera guerra carlina) i que mentre aquesta va durar no es va obligar als pobles a pagar el deute pero una vez restablecida la paz, solo puede atribuirse esta falta a los que estando facultados no aplican los medios que están a su alcance. El redactor de la nota admet que el govern ha disposat que es pagui amb la mateixa celeritat que qualsevol altre despesa però, el governador de la província  a juzgar por los resultados y por su profundo silencio, lo mira con la mayor indiferencia.  El problema no tenia fàcil solució. A la província no hi ha autoritat que duri, en aquesta època hi van haver cinc governadors civils en sis mesos. Els alcaldes realment fan i desfan segons els seus interesos. La redacció de la revista ha rebut una cart...

Els mestres es queixen des dels inicis de la implantació de la instrucció primària de cobrar tard i malament. Les queixes que comencen a l’any 1838, arriben finalment al govern que el 23 de setembre de 1847 aprova un Real Decret que regula la forma de pagament. En el preàmbul del Real Decret es fa referència a la llei de 1836 que havia estipulat un sou mínim de 1.100 rs. Els autors de la llei mai s’havien pensat que els ajuntaments es prenguessin el text de la llei de forma literal i que els mestres cobressin aquesta miserable quantitat.  El ministre de torn reconeix que hi ha països que inclouen una partida per pagar els sous dels mestres en els pressupostos estatals, però que a España això no es possible “ la carga que de pronto echaría sobre la nación no podría sostenerse ” i, per tant, qui ha de pagar són els municipis. El Real Decret de 1847 estipula un sou de 2.000 rs., als pobles que tenen de 100 a 400 veïns. De 3.00 rs., als que tenen de 400 a 1.000 veïns. De 4.000...

Les mestres no es volien quedar en els pobles que posaven massa dificultats per exercir el magisteri. Aquest entrebancs sorgien de les relacions home-dona inherents a l’època, de l’actitud paternalista dels homes vers les dones, que quan no les entenien o no feien el que ells suggerien es tornaven grollers i despectius. La feina de les dones és menystinguda de tal manera que a les actes dels plens no figura mai el nom de la mestra. A l’arxiu de la Vall d’en Bas es custodia la documentació de l’ajuntament de Joanetes, actes, correspondència, censos... Hi ha una còpia d’una carta (1887) signada pel secretari on explica que retorna el títol de nomenament de mestra amb el certificat de possessió, no a la interessada Carolina Ferrusola Estartús, sinó al seu pare, Francesc Ferrusola mestre de Sant Privat d’en Bas. El secretari diu, com qui no vol, que ha parlat amb la junta local i alguns pares de família, i que tots estan conformes a no tenir mestra per evitar una despesa a l’aju...

Maria Dolors Pou i Massaguer Nascuda a Massanet de la Selva el 23 d’abril de 1858. Tenia 22 anys quan va presentar la sol·licitud per se admesa als exàmens de revalida i el 24 de desembre de 1880 els fa a la Normal de Barcelona. A l’acta dels exercicis figura la opinió de cada membre del tribunal. Així, Mario Agustino Royo certifica que Ha escrito una plana magistral ; Jaime Porcar diu ha escrito dos cuartillas al dictado ; José Giró anota que ha resuelto tres problemas ; mentre que Silverio Tutel i Pilar Pascual apunten que ha continuado las labores. Después ha puesto en limpio los problemas y la explicación pedagógica . El mateix dia el tribunal va determinar que la seva qualificació era de Aprobado. Només li quedava per fer l’examen oral que va realitzar la tarda del mateix dia. Després de respondre a totes les preguntes que li va fer el jurat sobre cadascuna de les assignatures que comprenia el grau de maestra elemental també li donaren un Aprobado . Se li va entregar el...

La historia de l’educació de les dones és curta però intensa. Oficialment s’inicia l’any 1857, quan el govern dicta una llei que obliga a dur tota la mainada a l’escola. Abans de publicar-se la llei, però, les algunes dones també podien rebre una certa educació en unes institucions privades anomenades costures . Fer complir la llei de 1857 no va ser fàcil, en alguns pobles es van haver d’esperar fins a seixanta-sis anys. Explicar aquesta història es plasmar la misèria econòmica de la gent i dels ajuntaments, la misèria intel·lectual de molts alcaldes que creien que pagar per educar una dona era llençar els diners, però també és la història de la tenacitat d’unes dones que ho van sacrificar gairebé tot per què  les filles d’altres dones aprenguessin unes coses tan bàsiques com són llegir i escriure. A l’any 1853, el governador de Girona va demanar a la junta provincial de primera enseñanza un resum de les quantitat se haurien de destinar a les escoles de la província. En...